Cassetes, gravacions, bolis i bricolatge

 

El món digital ens ha privat d'un dels elements bàsics dels 80 a nivell musical, els ràdio-cassete, un aparell que complia amb tot el que un podia necessitar per a la supervivència musical.

Eren equips portàtils, durs com la pedra, ho resistien tot, podies connectar-los a la xarxa elèctrica o li posaves piles per anar on sigui i muntar la festa, podies escoltar la ràdio i fer gravacions directes a les cintes que es gravaven, esborraven i tornaves a gravar a sobre fins al punt que la qualitat del só era infumable. Els que s'ho curraven més gravaven recopilacions de cançons des dels discs de vinil per a escoltar-les als reproductors de cassete que portàvem al cotxe i està clar, a nivell de la Moguda era el suport perfecte, o l'únic, perquè era econòmic, podies fer còpies per vendre a la penya o promocionar-te per pillar bolos, el somni d'enregistrar un vinil era impossible, si no t'havia fitxat una companyia de discos ... i potent, també era l'aparell perfecte per enregistrar concerts en directe, si li podies connectar un micròfon llavors ja era alta tecnologia.

Hi havia un problema!!!, les cintes tenien una gràcia especial en enredar-se amb els capsals del reproductor, sonaven totes les alarmes i la gran pregunta, salvarem la cinta? Normalment era aquella que t'havies currat, que t'havien regalat i li tenies molta estima o la del concert que havies enregistrat en pla pirata amb un so del dimoni, però era la joia de la corona, quines emprenyades!! i si era en el del cotxe era quasi missió impossible.

Però a grans mals millors solucions i quina era?, doncs el mític i mai prou reconegut boli BIC, era l'eina perfecta i millor dissenyada per a poder-la posar a la cinta de cassete i rebobinar la destrossa, si no s'havia trencat la cinta tenies moltes possibilitats de recuperar-la.

Encara teniu i feu servir K7's?

Si teniu alguna maqueta dels vuitanta compartiu amb nosaltres la caràtula i si podeu comentar-la millor!!