Codigo Neurotico

Naturals de Terrassa,Codigo Neurotico s'agrupa el 1981, i després de la marxa de Francisco la banda queda conformada el 1982 amb Manuel Jorge Sánchez (baix i veu), Sergio Perdices (guitarra) i Manuel "Lolo" Sánchez (bateria).

Codigo Neurotico eren els més gamberros i divertits entre els punkis barcelonins del començament dels vuitanta. Els agradaven més els Ramones que els Clash o els Pistols, compaginant-les amb alguna cosa de Kaka de Luxe.

Durant la seva intensa trajectòria (1981-1998) van posar de cap per avall els escenaris sobre els quals van actuar. Simplions però eficaços, van plastificar el seu primer treball per a Domestic Records, un Ep de titulat 'Totus Tuus', també conegut com ''Les Malvines són Pingüines' registrat als estudis de Luís Cusidó el 1982, que va sortir un any després. Va comptar amb la producció de Quimi Portet i Manolo García, en aquells moments junts a Los Burros. Segons cita Diego Manrique a Rock Espezial "Cinc exabruptes que farien les delícies del Cardenal Primat, el Fiscal General del Regne i altres melòmans. M'encanta la seva brevetat. Un suggeriment: que editin "Las Malvinas" a Argentina, núm. 1 segur".

Durant 1983, la banda es mou en directe per tot el circuit de sales de la ciutat comtal, destacant els seus concerts a Zeleste o Studio 54. L'any següent apareixen a la mítica pel·lícula-documental 'Grits... a ritme fort' de José María Nunes, juntament amb altres grups de la moguda barcelonina com Dincremea, Viuda de García, Gatotumba, Brighton 64, Orquestra Tacón, Daniel Paradell, Decibelios, Joni Destrye, Los Repugnantes, Rebeldes, Síndrome Toxico, Killwats, New Buildings i El Hombre de Pekin, a part de Loquillo i Tutti.

Codigo Neurotico queda temporalment dissolt per l'obligació d'haver de fer el servei militar i, un cop alliberats, tornen a la càrrega a finals de 1986 amb la seva participació al concert solidari "Nicaragua Sandinista". El 1987 registren una maqueta de tretze temes , que titulen 'La maqueta roja', una autoedició que, segons els crèdits, queda plasmada a través d'Enregistraments Paranoics.

L'any següent fitxen per Estopi Records i publiquen el Mini-Lp 'A la barra del bar'. El grup es fica a l'estudi Aurha Studios per deixar enregistrat el material del disc el març de 1988 amb Maurizio Tonelli i Pepe Cerón en la tècnica del so, sent el mateix grup els qui s'encarreguen de la producció. Quatre dels sis temes del plàstic també van ser llançats en format single: 'Revolución/Con la igleia hemos topado /A la barra del bar/Documentación'.

Durant l'estiu d'aquell any van realitzar nombrosos concerts (arribant fins i tot a fer una gira per Anglaterra el 1989), entre ells, un a Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) que van registrar a cassette i que, novament Estopi Records, publica el 1990 sota l'epígraf 'Sin pelos en la lengua', composta de 17 temes.

El següent treball dels egarencs apareix el 1991, en aquesta ocasió un Lp publicat pel segell Illa Records, de Cornellà de Llobregat. Es va titular 'Humillación, tortura i muerte'. Una vegada més va ser als estudis Aurha amb Guy Wenger als comandaments tècnics.

El seu darrer treball d'estudi es registra el 1994, amb els mateixos protagonistes quant a producció tècnica i segell discogràfic. Es tracta del Lp 'Colores de guerra' que finalment és posat en circulació el 1995. Aquest mateix any, Karátula Records reedita la demo 'La maqueta roja', de nou en format magnètic, fins que arribats al 2010, la combinació entre Black Sheep Records, Anonimous Disk i Bcore Discos ho tornen a revisar, en aquesta ocasió en format CD i vinil vermell.

El 1997 Sergio deixa el grup i entra Paco Reina, fins que el 1998 es dissolen definitivament.

L'any següent Karátula Records llança un CD que aglutina dos discos de Codigo Neurotico, 'A la barra del bar + Humillación, tortura i muerte'.

A l'apartat d'aportacions diverses a recopilatoris, Codigo Neurotico es va prodigar amb certa assiduïtat: 'Quema tanques' a 'Insumisión' (KEM/MOC, 1992), 'Donde esta el mar' a 'Kaña al 92' (Desenmacaramos el 92, 1992), 'Humillación, tortura i muerte' a 'Antirracista' (Nono Cadàver, 1994), 'Totus Tuus/Pega a tu madre / Quema tanques / Les Malvi nes/ Cotolengo' a 'Nacido para estorbar' (Bcore, 2009). ..

El 2010, Black Sheep Records publica un recopilatori en vinil i CD, en diferents edicions limitades i colors que recull una bona mostra de la música dels Codigo al llarg dels anys. El treball es va titular 'Sin bandera ni batalla', com una de les seves darreres creacions. Dos anys després, el 2012, s'edita un nou recopilatori, però aquest és molt diferent de l'anterior, ja que es tracta d'un tribut al grup on s'ajunten diferents grups de totes les èpoques per interpretar clàssics temes del trio català. Entre els coetanis a Codigo Neurotico podem trobar els punks viguesos, Skacha; Motoserres, la banda de rock de Santa Coloma de Gramenet; al grup punk de Cornellà del Vallès, Monstruación; o als punkrocke

A l'octubre del 2022 Jorge Sánchez, qui va ser cantant i baixista de la banda va morir als 58 anys d'edat.