Fanzines #1 : Vecchia 89
Una altra moguda que va sortir dels carrers i de la gent que volia compartir i fer saber al màxim de la gent el que li vingués de gust era la dels anomenats Fanzines, podien parlar de qualsevol tema, sobretot eren de música, però també estaven molt relacionats amb l'art, el disseny gràfic i sobretot amb el còmic, amb ells et podies posar al dia de les activitats o coses que passaven que no es publicaven per les vies oficials i políticament correctes, concerts, exposicions, xerrades, quedades o primeres obres d'artistes.
Els mitjans eren molt precaris, retalls en collage, molt material escrit mecanogràficament, el format òbviament era el paper i les fotocopiadores treien fum, el cost estava molt relacionat amb el cost del material i si no perdies pasta podies donar-te per satisfet, però això de veure el teu material, les teves opinions, comentaris sobre el paper i que poguessin arribar al màxim de persones era l'hostia, ara en temps de xarxes i tot el que l'envolta sembla del juràssic, però estem parlant de no fa tants anus.
La distribució era tan senzilla com deixar-los en els locals coneguts i passar de tant en tant a veure si ja s'havien exhaurit i recollir la pasta per patrocinar el següent, normalment empre era en Bars, que ja on sovintejava el personal i es relacionava.
Una mostra d'aquests el tenim en aquest de la Vechhia 89, podem parlar amb coneixement de causa, ja que l'editaven dos col·legues d'Institut que ara son Preliminars (per donar-vos una pista), el contingut tenia de tot, des de còmics originals del Pep G. Celdrán, comentaris sobre concerts i música del Pepo, fins i to hi havia la possibilitat de comprar enregistraments pirates de l'època de grups, a uns preus que fliparíeu en colors avui en dia però com no hi havia res més eren molt apreciats pels malalts de música.
Havíeu fet / col·laborat en algun fanzine?, encara els guardeu?
Posar-vos en contacte amb nosaltres o compartiu imatges i comentaris, tot suma per la Moguda !!!
Ja sabeu el nostre email: mr80trs.xarxes@gmail.com
Realment, el procés de creació era el més divertit; l'acte de fè que suposa volcar les teves inquietuds en un feix de papers, retallar titulars i fotografies d'antigues revistes, i anar a la copisteria del Cardellach (que per cert, et mirava raro quan li portaves aquestes coses) a gastar-te 500 peles en fotocòpies, era algo que no té justificació, més enllà de la passió pel, com molt bé dius, el còmic i la música.
ResponderEliminar