Moguda Rock Terrassa 80's

  Un dels classics de l'escena Rock de Terrassa els Hernàndez i Fernàndez, s'han tornar a reunir exclusivament per al concert que estem preparant per la Moguda Rock Terrassa dels 80 aquesta primavera i pel que veiem estan amb moltes ganes de fer-la grossa. Molt contents de que us heu reunit, no podieu faltar !!!

  Més bones noticies !!! La Moguda Rock ha provocat que els Esquizofrenia tornin als assaijos !!! Que tremoli el personal !!! De mostra dos fotos!! Foto gentilessa del grup on podeu veure a habituals de les Mogudes de Rock com el Xavi Corral el Sergio Palenzuela el Toni Beltran i el Pep Compte, torna el punk!!! Punk is not dead a Terrassa !! El concert de la Moguda serà una data inoblidable solament per gaudir de tots els grups que s'estan reunint per a l'esdeveniment que serà molt gran.   Mantingueu-vos connectats a les nostres entrades en xarxes perquè a part del concert s'estan programant activitats com a exposicions de diferents arts sempre relacionats amb la Moguda. Vau estar a algún concert dels Esquizofrenia? Comenteu, compartiu !!!

  El Jordi Turu Broto ens explica l'anècdota: " Un dia en què el Matraca es va autocoronar rei dels jipis del Mesón, el rei de la merda. Érem al patates (Frankfurt Gavatxons) i en una de les sortides a fumar porros el Matraca es va enfilar a un container de brossa y mirant als jipis diu: "Jipis, vosaltres necessiteu un rei, jo seré el vostre rei, el rei de la merda" - Us podeu imaginar el fart de riure que ens ven fer els que hi érem, desde llavors l'hi dèiem l'excelencia" El Matraca Llavors era un jove client de la Vella, com tots, va estar guitarrista amb els Mala Bèstia i posteriorment pintor, alguna obra del Matraca participarà en una de les exposicions que tindran lloc en les acivitats programades de la Moguda. Foto cedida pel seu germà en David Ciurana Autor de la foto desconegut. Teniu més anecdotes o vivències amb el Matraca? comenteu, compartiu.  

  Saday va estar una banda pionera a nivell espanyol de rock femení ja que totes les components en primeres fomacions eren noies rockeres. Les dues guitarristes terrassenques, Vicky i Encarna van muntar el grup i la resta la vam completar amb gent de fora de la ciutat. La banda estava composta per *Merche Martínez (veu), *Vicky Ruiz (guitarra solista), Encarna Prats (guitarra rítmica), Pilar *Severiano (baix) i Dolores *Melchor (bateria). Feien un rock amb influències *glam metall, encara que van passar per diverses etapes fins que van definir el seu caràcter musical encara més orientat al *glam. A la foto que han cedit amablment esta feta a la sessió de grabació del disc de Saday. Hem trobat a la xarxa aquest video molt interessant on explica la vida del grup i entrevista a la Vicky i l'Encarna.

  La premsa dels 80 també feia esment a la Moguda, aquesta portada de Al Vent llençava el missatge directe amb els grups punk de l'epoca. Comentari sobre la revista Al Vent de la web "Records de Terrassa" La revista terrassenca anomenada “al vent”que es va editar a terrassa en els anys de la transició.  El director en aquela època era en Jaume Comellas, el cap de Redacció en Jordi LLonch i com a redactors hi trobem personatges prou coneguts a la ciutat com en Manel Sarrau, el Salvador Sabrià, la Katy Fernández o el Salvador Cardús, entre molts d’altres.

  Los Nacionales, grup de punk a on cantava Antonichi abans de cantar amb Ostiaputa. Típica maqueta de la època. Aquesta K7 amb dos grups més de fora de Terrassa Aqui els podeu escoltar en directe !

  Banda formada per: Pere Sanahuja "Jimi" Guitarra i veu Toni Grau "Xungui" Guitarra Ignasi Castanyer, Baix i veu Javi Sala i Pep Compte, Bateria. La banda embrió va ser La Non Regresed Band, El Pere i el Toni van marxar de la banda i van formar "Andele" junt amb Ignasi Castanyer i Javi Sala. Després la banda es va passar a dir "La Línea". La Linea te una maqueta amb 5 temes gravats a l'estudi Temps Record dels anys 80 on la formació de la gravació eren: Pere "Jimi", Toni Grau, Ignasi Castanyer i a la bateria Pep Compte

  Tanmateix, com la importància que tenia la roba que et posaves a l'hora de sortir al carrer perquè la penya s'adonés de quin pal anaves, si eres d'un tipus de tribu urbana o altre, si t'agradaba un tipus de música o altre, la personalització de les carpetes de l'institut era com la teva targeta de presentació, podien haver retalls de fotos dels teus grups, collages en l'àmbit de les teves tendències polítiques, còmics o simplement fotos dels teus artistes o ídols. Aquí us hem posat un exemple, el missatge estava molt clar, música i Heavy Metal com espot llegir al llom de la carpeta tota una declaració de principis. Teníeu carpetes personalitzades? Amb quin tipus de material gràfic us les vau currar? Compartiu i si teniu ens les feu arribar amb una foto ben potent!

  I és que un valor afegit que podien tenir els locals i de vital importància era tenir un bon futbolí, i no era suficient en tenir-lo, havia d'estar en perfectes condicions de manteniment per a què la inacabable cua de piques entre parelles d'addictes al futbolí feia les sessions memorables, tot i que eren imprescindibles les birres per l'esforç en les partides i portar monedes soltes per posar-les al cap del futboli al costat del cendrer (que sempre estava ple de cendres i burilles). A part dels locals també teníem locals especialitzats en billars, futbolins i màquines, però això ho comentarem en altres entrades. Grans moments viscuts!!! A quins locals anàveu i sempre queien unes partides? Compartiu, Comenteu!

  L'importancia dels locals, bars, pubs, discoteques o qualsevol nom amb el que els vam batejar era vital, ja que normalment teniem uns locals de referencia, depenen del tipus de musica que escoltaves, de la tribu urbana amb la que sovintejaves, o els horaris amb els que et movies, normalment el personal en una nit es podia moure entre tres o quatre locals, els de primera copa, els de anar-se trovant amb la seva parroquia i al final al que tenies clar que s'acavaba la festa. Un clàssic d'altes hores de la nit i sortir veient el sol era el Tangaroa Privat, amb una parròquia molt fidel es movia des dels dijous amb els de l'escola d'òptica, i els habituals dels divendrs, dissabtes i diumenges, el tipus de música estava molt enfocada cap al Rock Espanyol i Català, cap a última hora sempre queien els Police primerencs, U2, sobretot música anglesa, la festa estava assegurada i com podeu veure a la foto el tema aforament rotllo caixa de sardines era un clàssic. Anàveu pel

  Dintre de la Moguda tenim diferents branques a l'hora d'expressar totes les possibilitats artístiques moltes vegades interrelacionades entre elles i amb resultats molt potents. Aquesta vegada entrem en el camp del còmic i deun artista local com Jordi Gual que va editar aquest treball el 1981, música i còmics han estat molt relacionats i creiem que aquest és un bon exemple amb imatges inspirades amb els Hot Rods i la cultura dels USA, particularment al que us escriu ho relaciono molt amb la branca de música dels 60 amb la Surf Music. Ampliem aspectes sobre la cultura de la Moguda dels 80 i els còmics tenen un pes molt important. Quins còmics llegíeu llavors? Clàssics, Underground? Agrairíem ens passeu informació sobre altres dibuixants de còmic de Terrassa dels 80 i la seva obra. Compartiu, comenteu!!

  Si vivies a Terrassa i volies aprendre a tocar música tenies d'anat al Conservatori, com ara, l'única diferencia amb l'actualitat és que llavors el Conservatori de Música de Terrassa el teníem a la Masia Freixa del Parc de Sant Jordi, un edifici Modernista i excepcional que podem gaudir el dia d'avui en l'àmbit de patrimoni de Terrassa. Vau estudiar al Conservatori de la Masia Freixa? Teniu alguna anècdota de llavors? Es va formar el vostre grup a partir d'estudiar al Conservatori? Compartiu!!!!

  Segur que podeu reconèixer el logo o el nom d'algun local que sovintejàveu als vuitanta o que l'odiàveu profundament, però el que està molt clar és que l'oferta era molt gran i per a tots els gustos, aquí en tenim uns quants dels molts que hi havia. Moltes vegades els locals feien publicitat en les capses de llumins, en aquells temps fumar i omplir els locals d'una boira baixa que no veies ni al que tenies al costat era com un esport i penjar la roba a la fresca per treure l'olor dels locals de matinada era quasi obligat. Comentari extra a aquesta foto ens el dona el que ens l'ha cedit, si us fixeu a la targeta del Playboy li falta un tros de cartó, que va estar emprat per fer un filtre per un canuto! Teniu fotos de material, entrades o anècdotes dels locals compartiu!!

  Hem vist a les entrades anteriors les programacions de concerts que s'organitzaven amb grups de Terrassa que es van desplaçar a Londres l'abril del 1989 per compartir la música i la passió pel Rock'n'Roll. D'aquest bolo històric tenim uns documents incunables que són vídeos amb la banda a ple rendiment i com podeu veure eren la bomba amb tanta canya que encara alguns dels seus components segueixen en actiu en diferents propostes però amb la mateixa passió i algun la mateixa guitarra! ! Compartim un dels vídeos en què feien la seva particular versió d'un tema dels Ramones que es va reinterpretar com "Que a donguin pel sac". Vau anar a veure'ls alguna vegada? comentaris si us plau!

    Doncs avui fa 34 anys de les notícies de l'Impacte 2000 !!!! Hi ha coses que no canvien, les rebaixes del gener, tots pelats i lluitant per arribar a final de mes, els "cepos" !!! qui coi va inventar aquests cois d'artefactes????,  I aquí ja poden veure l'evolució dels equips de so per casa, un catàleg de classics a Electroncia Solà. Quins equips de música teníeu per casa? On comproveu els equips?  I els discs de vinil i cassettes??

  Vist amb la perspectiva actual del món dels ordinadors, editors de text, photoshops i altres herbes podríem dir que el disseny de la portada del fanzine terrassa musical es troba en el juràssic, però nosaltres no ho veiem així, ja que parlem des del coneixement i valorem molt tot l'esforç i passió que li van posar per editar aquest número 1 d'octubre de 1983. El collage del títol, currat retallant les revistes que probablement serien dels pares, localitzar les fotos de a saber quina revista o que els grups te les passessin i fotocopiar, per enganxar i fer el disseny, el definitiu era el treball amb el retolador Edding de punta gruixuda, a partir d'aquí, informació de concerts, grups i tota l'actualitat musical de Terrassa, tot uns pioners de la Moguda. Hi vau participar al disseny o en algun article?, comenteu. Teniu altres números?, compartiu!

  Estem buscant per tot arreu, caixes, prestatgeries, casa dels pares i tots els llocs on puguem localitzar aquestes joies dels vuitanta de grups de Terrassa. Son troballes fantàstiques que combinen el format clàssic de les cintes de cassette amb els dissenys més sorprenents fets per membres dels grups o artistes propers a la causa. Aquí teniu la maqueta original del grup TRANSFORMACIONES ILÓGICAS, es una gravació realitzada al local d'assaig, com moltes de les maquetes que es van fer, fent servir un radio-cassette. Primer no teníem clar qui havia fet el disseny de la portada, però ens confirmem que va estar obra del baixista del grup el Pepo Domènech que posteriorment va estar el baixista de la Mosca també als anys 80's Si teniu alguna maqueta de grups de l'època poseu-vos en contacte amb nosaltres per a poder compartir-la i ensenyar-la als seguidors de la Moguda i fins i tot poder exhibir-la properarment.ja ho sabeu, mr80trs.xarxes@gmail.com

  A dia d'avui amb vista a les noves generacions es fa una mica difícil explicar el que passava en aquells temps i justament no voldríem fer-nos pesats explicant batalletes, però la veritat és que si llavors tenies vint anys i estaves simplement vivint el moment, la tallada de rotllo era brutal, per a qui estudiava, per a qui estava en la seva primera feina o simplement per a qui no entenia que havia de dedicar un any (amb sort, hi ha que estaven 18 mesos) de la seva vida a fer de soldat en un lloc que no tenia res a veure amb qualsevol de les teves activitats. I ja enfocant el tema ens centrem en tots aquells que estaven en grups de musica, la mili va rebentar totes les dinàmiques que es podien haver generat dins dels grups, quan no s'anava un havia de fotre el cap l'altre i la desconnexió en aquestes edats provocava quasi sempre el trencament de les bandes, amb una mica de sort i quan tothom havia tornat es podien tornar a recompondre. Per a posar-vos un exemple tenim a

Cartell d'Interferències, va estar una bona iniciativa de concerts on hi havia intercanvis amb grups anglesos i alguns grups de Terrassa que es van desplaçar a Londres a tocar. Hi estàveu en algun grup que va viatjar a Londres? Com va estar l'experiència? Hi vau assistir als concerts Interferències?

  El món digital ens ha privat d'un dels elements bàsics dels 80 a nivell musical, els ràdio-cassete, un aparell que complia amb tot el que un podia necessitar per a la supervivència musical. Eren equips portàtils, durs com la pedra, ho resistien tot, podies connectar-los a la xarxa elèctrica o li posaves piles per anar on sigui i muntar la festa, podies escoltar la ràdio i fer gravacions directes a les cintes que es gravaven, esborraven i tornaves a gravar a sobre fins al punt que la qualitat del só era infumable. Els que s'ho curraven més gravaven recopilacions de cançons des dels discs de vinil per a escoltar-les als reproductors de cassete que portàvem al cotxe i està clar, a nivell de la Moguda era el suport perfecte, o l'únic, perquè era econòmic, podies fer còpies per vendre a la penya o promocionar-te per pillar bolos, el somni d'enregistrar un vinil era impossible, si no t'havia fitxat una companyia de discos ... i potent, també era l'aparell perfecte

  No podem comentar els 80 i les mogudes del personal sense comentar el que es va anomenar Tribus Urbanes, fins aquells moments s'havien vist alguns col·lectius que ja es movien amb una estètica i una manera de viure alternativa a l'habitual en aquest país, des del moviment Hippie dels 60, als incipients Punks del final dels 70 amb els Heavy, Mods amb seva estètica Britànica i la vena Rockabilly amb l'influència dels 50 dels USA , però en els 80 és quan va explotar i a tots aquests col·lectius se li van afegir altres amb rotllo After-Punk, Sinistres o Nous Romàntics, tot i valia i la gent de la Moguda adaptava la seva vida i el que feina d'acord amb el que es movia pel seu col·lectiu. Però volem parlar d'una sèrie britànica que creiem va estar una gran influència en aquella època, és la mítica "Els Joves" (llavors la feien a TV3) on quatre individus de tribus urbanes compartien pis, una paranoia molt divertida passada pel subtil humor britànic, si no els v

  Una altra moguda que va sortir dels carrers i de la gent que volia compartir i fer saber al màxim de la gent el que li vingués de gust era la dels anomenats  Fanzines , podien parlar de qualsevol tema, sobretot eren de música, però també estaven molt relacionats amb l'art, el disseny gràfic i sobretot amb el còmic, amb ells et podies posar al dia de les activitats o coses que passaven que no es publicaven per les vies oficials i políticament correctes, concerts, exposicions, xerrades, quedades o primeres obres d'artistes. Els mitjans eren molt precaris, retalls en collage, molt material escrit mecanogràficament, el format òbviament era el paper i les fotocopiadores treien fum, el cost estava molt relacionat amb el cost del material i si no perdies pasta podies donar-te per satisfet, però això de veure el teu material, les teves opinions, comentaris sobre el paper i que poguessin arribar al màxim de persones era l' hostia , ara en temps de xarxes i tot el que l'envolta

  Altre grup de la Moguda Rock de Terrassa amb components d'altres grups classics, i que encara li foten canya al personal en 2022, van tenir molta activitat a l'escena de la ciutat, fins i tot van anar a Londres a tocar laseva proposta. Videos en directe de El Hombre del Rifle Acorralado, Merlin's Cave a London Mi Moto, Merlin's Cave a London Que et donguin pel sac (Ramones Cover), Merlin's Cave a London Poison Ivy (Roling Stones Cover), Merlin's Cave a London

  Naturals de Terrassa,Codigo Neurotico s'agrupa el 1981, i després de la marxa de Francisco la banda queda conformada el 1982 amb Manuel Jorge Sánchez (baix i veu), Sergio Perdices (guitarra) i Manuel "Lolo" Sánchez (bateria). Codigo Neurotico eren els més gamberros i divertits entre els punkis barcelonins del començament dels vuitanta. Els agradaven més els Ramones que els Clash o els Pistols, compaginant-les amb alguna cosa de Kaka de Luxe. Durant la seva intensa trajectòria (1981-1998) van posar de cap per avall els escenaris sobre els quals van actuar. Simplions però eficaços, van plastificar el seu primer treball per a Domestic Records, un Ep de titulat 'Totus Tuus', també conegut com ''Les Malvines són Pingüines' registrat als estudis de Luís Cusidó el 1982, que va sortir un any després. Va comptar amb la producció de Quimi Portet i Manolo García, en aquells moments junts a Los Burros. Segons cita Diego Manrique a Rock Espezial "Cinc exabru

El grup va neixes als 80's i ens va acompanyar en molts concerts i festes, alguns dels seus components segueixen en actiu fotem-li canya al personal amb diferents formacions, va uns anys vam retrobar-se per rebre homenatge al seu baixista el Xarli que ens va deixar. Però encara retronen els seus temes. Van publicar un single "El Pirata" i dos LPS's el primer va estar el "Envestint el silenci" i el segon i últim "Aprofita l'instint". Compartim fotos i  vídeos de la xarxa on podeu veure la canya que sempre oferien els Capdetrons. Mira qui be Noves Fronteres El Pirata Calces Perfumades Benzina per Cremar Altres Videos Festa Capdetrons directe a Faktoria de Terrassa Entrevista amb Xarlie